lunes, 30 de julio de 2012

Trail Aneto 2012: Raider-O, superant nous limits

De nou a la eixida en el Trail del Aneto (100 km, 6000 desnv +), però enguany vinc sense entrenar molt per culpa de una lesió que ja porte desde novembre de l'any passat al Martin Kronlund.
Però ací estic en Benasque, i fent comptes respecte de l'any passat, crec que puc baixar de 18 hores...
A les 8 donen l'eixida i em fique entre els primers perque després n'hi han moltes cues pa passar els senders, pontets, etc...
Massa fort el ritme dels primers i vaig deixant que poc a poc s'en vajan (foto 1) que si no em cremen de seguida. No deixem de correr fins a la part de pujada fortísima quan estem acostant-nos al coll de Vallbierna, arribo en 2 h 50 min, millore 10 minuts respecte de l'any passat.

Trobe al meu amic Eduard Masoliver, com l'any passat i ens fem una foto junts (foto 2). I rapid cap avall, mentres intent menjar mig sandwich de pernil dolç (no me'l puc menjar, es fa bola a la boca). No estic baixant bé, es nota que no he entrenat, vaig lent i la gent em passa.


Control de llauset (3 h 48 min), xicoteta pujada i de seguida cap a baix de nou, la primera part de la baixada es fácil, però després n'hi ha un tros que tens que agarrarte als arbres per a no caure, mentres tant m'ha adelant una xicona (acompanyada d'un xic) que va com una moto.

Control de Conangles i comencem la pujada al port de Vielha. Veig als que acaben d'adelantarme en la baixada, no els puc agarrar. La primera part es molt forta (foto 3), pero la resta es un zig-zag més o menys fàcil. Note que en les pujades vaig rápid i al arribar al port, es confirma (7 hores 24 min).






Allà em trobe al Toni Muné, que em fa una foto (foto 4). I cap a baix, comencen a fer-me molt de mal les sabatilles (Lafuma) i quan la pendent es molt forta pijor, no puc baixar rapid, estic perdent temps, tot i així agarre a uns quants en la baixada, ara una part més suau vaig a tota ostia cap a Vielha, arribo i (8 hores 32 min). Rapid a canviar-me els calcetins i posar-me vicks vapoRub, secar-me un poc, carregar aigua, un got de caldo Aneto i torne a eixir. Aquesta vegada he tardat 15 min, l'any passat 40 min... ja porte una hora guanyada respecte de l'any passat.




Només eixir comença a ploure, deixe poc a poc, allà avall Vielha (foto 5) i vaig guanyant metres en una pujada molt forta. Però per sort no molt llarga, després suavitza un poc, no es veu res per la boira, hi ha que estar alerta a les senyals del sender, planetja i cap a baix al control de Geles. Xicoteta pujada i torne a baixar, primer suau i després mes forta, quin dolor em fan les sabatilles, no aguante i no em deixan correr tant com volguera, a més els cuadriceps sembla que en van a rebentar!, dur com a pedres!!. Vuic que s'acabi aquesta baixada!!!


Per fi, s'acaba, torne a pujar un poc cap al següent control, no es veu res, i de sobte comença a caure pedres de gel, plou moltisim!!! Quin patiment!!! I el control de Artiga de Lin que no arriba mai... Per fí para un poc i arribe al refugi. Em pregunten si puc aguantar la última pujada i conteste que crec que si, no molt convençut mentres em menjo un platano (la única cosa que he menjat per a aquesta seguna part de la cursa). Ací, a aquest control es retira molta gent, perque ens espera una pujada de quasi 2 hores i la majoria de gent ja arriba de nit. Per cert, la xicona que anava tant fort es retira ací, no messurar forces es lo que té...


Jo per sort la faig de dia, per primera volta (12 hores 12 min), tinc fred, estic molt cansat, pero segons vaig pujant em trobe millor, accelere, veig que es de dia, estic animat, note que vaig rapid, començo a motivarme. Abans estava buscant motius per a continuar, d'una banda, expulsar tota la rabia que portaba dins, per tot alló que m'ha passat en l'ultim any. Pero la millor motivació es pensar en tots vosaltres (la gent de orientació, la de EnergyDance, els amics de sempre)... I arribo dalt, al Port de la Picada en 13 hores 50 min. I penso... Puc fer-ho, puc baixar de 18 hores, ja es de nit toca utilitzar el frontal. Pero no puc cantar victoria, ja vorem. A deixat de ploure... A més vaig creuant-me amb la gent que fa "las dos caras del Aneto", els vaig adelantant. Control de Vado (15 hores 24 min) i vaig a la última pujadeta. Veig la lluna que m'acompanya, acabe el sender pedregós y control de Baños (16 hores 7 min) Des d'aci quasi tot pista i quasi tot baixada.

I ara el que tenia guardat a la butxaca, 12 km de patiment fins a la meta, tinc que correr tant com puga per a baixar de 18 hores, en condicions normal o faria en menys d'una hora, pero en una motxilla de 4 quilos i el cansament, ja es otra cosa. Aquesta volta la motivació soc jo, ho faré per mi, ho faré perque era el meu repte de la temporada (després del CEO). Vaig rapid, continue adelant gent, les pujadetes em fan mal a les cames però ja dona igual tot, agarre a un altre xic de la volta al Aneto i anem junts tirem els dos "a saco", ja veiem Benasque, entrem al poble, carrer fins a la meta i la gent aplaudint,...,

Per fi, he arribat 17 hores 28 min.... El objectiu ho he aconseguit, molt dur, realment dur,..., després d'haver estat lluitant contra el crono tant de temps. Però bé, ja està fet,.., em sento molt feliç, pero em fa mal tot.

Ara que ja he tornat a casa em queda el dolor de cames i peus i que no puc engolir res sólid per la irritació del paladar, (del esforç de tantes hores, ja em va passar els dos anys anteriors), aquesta setmana la unica cosa que puc menjar es sopa i puré de patatas. Lo pitjor de tot es que encara no ha passat 48 hores i ja penso que el temps que he fet ho puc baixar... Però he de trobar les sabatilles que no em facen tant de mal. Ja vorem, ara a gaudir del moment.