Es el dia, son les 6 del matí i només hem dormit 4 hores, em note cansat i tinc fred. Anit vam arribar massa tard a Benasque. No m'he alçat molt motivat, sort que està Jose Ignacio i va animant-me poc a poc. Menje alguna cosa, anem a replegar els dorsals, em pose la roba de Yaincoasports i anem a l'eixida. A la plaça de Benasque molta gent. Fan el control de la motxila però realment no miren res, el impermeable i el frontal.
Les muntanyes davant de nosaltres, el paisatje es impressionant, busque en la eixida a Hector Esteve. ¡Ei, anem junts o qué! i ell em contesta ¡No, que va jo vaig en ells que solament vuic acabar-la! Queden pocs minuts per a la eixida, ara em pasa tot pel cap, la temporada entrenant tots els dies a Onil amb Antoñico, Roger i sobretot Ivan, el meu company de patiment de series en la pista. He anat al podologo, no vuic tornar a perdre 9 ungles. També m'ha ajudat Carol amb la planificació de la alimentació. Estic preparar per a baixar 4 hores el temps de l'any passat.
Es dona l'eixida, tothom comemça a correr, jo vaig amb un ull posat en un amic de Jose Ignacio que está molt fort, es diu Victor (al final acabá en 17 hores). Eixim del poble i començo a adelantar gent ... i mes gent. Anem per una pista, 1 hora de carrera i menje pasas i anous. Veig a una Xicona que va molt forta. Comença la pujada forta, jo vaig amb bastons i no sé utilitzar-los, 2 hores i em toca menjar l'entrepà, com que l'he fet una pelota pa que entrara millor a la butxaca de la motxila es molt dificil mastegar una cosa tant dura mentres vaig muntant, baixe el ritme i comença a adelantar-me la gent.
Arribo al coll de Ballibierna (3 hores), un amic Eduard Masoliver, que està en la organització em fa un parell de fotos. Em menje un platano, guarde els bastons i cap a baix. Primera baixadeta técnica i un altre control, una pujada curta i forta i tornem a baixar, aquesta baixada primer es suau i no molt técnica però poc després es converteix en molt empinada i tecnica de collons.
Començo a passar a la gent 15 o 20, no els compte. Següent control abans de la pujada al port de Vielha, em trobe amb Toni Muné que em pregunta per Hector. Ja han passat 6 hores, he deixat de seguir la planificació alimenticia, no m'entra res, em fa mal la panxa, carrego aigua i començo la pujada. M'ha delanten 4 o 5 persones, la pujada cap al port es brutal intente buscar el cim amb els ulls pero no es veu, només gent que va dibuixant el sender, ¡Mare de deu, el que em queda!
Per fi arribo al Port de Vielha (2600 metres), porte 8 hores. Torne a guardar els bastons, está clar que no se caminar per la muntanya no aprofite els bastons, hauré d'entrenar-ho més.Ara arriba la part bona, es nota que fem orientació, em tiro cap a baix, no molt fort per a no carregar les cames i començo a engantxar gent, uno, ja veig al següent, i després un altre, un altre per allí. La baixada es molt empinada i técnica, la gent te por, però jo no. M'he deixat a un grapat de gent enrere, arribo a Vielha (50 km) la meitat de la Cursa i 9 hores.
En l'avituallament he deixat de tot aquesta volta (l'any passat no vaig deixar res), em canvie de roba, també les sabatilles, no puc menjar, carrego aigua, un poquet de caldo Aneto, vaig al aseo per si puc millorar la sensació de la panxa, però res. Arriben dos Xicones de Murcia, menjen un poc de fruita i s'en van. He passat 40 minuts i no vuic perdre més temps... M'en vaig.
Només eixir de Vielha, pujada forta pel poble, i de seguida una senda, també molt empinada, ja ho recorde de l'any passat, arribo a la part més alta i sembla que el circuit va per un camí, astó no em sona i de seguida trobe a una colla de gent perduda, mirant e gps i el mapa. Per sort n'hi ha una Xicona que es de la zona i ens ajuda a arribar al control de Gelés (11 hores). Al final s'en van tots, no puc correr al seu ritme. Pero arribo al control de Artiga de Lin i son les 10 de la nit (13 hores). Encara no s'ha fet de nit, em menjo un platano, passes i començo la última pujada de més de 1000 metres de desnivell. (He guanyat dos hores respecte de l'any passat).
Encara es de dia, pero ja veig poc, pose en marxa el frontal, veig una cascada per carregar aigua, i sense voler em pego una ostia que em faig un tall a la mà dreta, començo a sangrar a lo bestia. Estic un poc marejat. Val, tranquil, em gite uns minuts. Ja es de nit, hi ha una boira molt espesa, sort que recorde el camí. Una llum per davant de mí, l'agarre i resulta que es una de les xicones murcianes. Em diu que está molt cansada, jo la note cansada fins i tot mentalment, la seua companya l'ha abandonada, em quedo amb ella fins arribar al port de la picada (2500 metres 15 hores de carrera). Comencem la baixada, Esther (la xicona murciana) no va molt lenta però la veig desanimada i decidisc acompanyar-la fins el final. Ens adelanten alguns, arribem al control de Hospital de Benasque i Esther troba de nou la seua amiga que s'havia perdut, continuem tots junts, pasem el control de Baños i ja ens quedem 10 km de pista fins la meta. Mire el rellotje i portem 17 hores 20 min. Tothom comença a correr, pero Esther no vol. Ens tornem a quedar els dos a soles. Per a que li siga més curt l'arribada a meta parlem de les nostres coses i de seguida veiem Benasque em arribat. La Meta 19 hores 15 min.
Estic segur que haguera pogut deixar el temps en 18 hores 30, però la meua conciencia no va permetre donar-me eixe gust, no podia deixar a soles a Esther, a canvi he guanyat una amiga, que m'ho agradeix enormement.
L'any pròxim un nou repte, ¿baixar de les 17 hores? ja he fet comptes i crec que puc. Però mai se sap. Raider-O es torna a superar.