viernes, 29 de octubre de 2010

LIGA ESPAÑOLA ORIENTACIÓN CÓRDOBA (16-17/10/2010): SE MASCA LA TRAJEDIA

M'agradaría dir que ara que estic en un nou club tot va millor, m'agradaría dir que comence una nova etapa amb possibilitats. Però res d'aixó, tot es igual o potser pitjor.
Encara no he aprés que la orientació no es cosa de còrrer, i quan vaig eixir el dissabte només pensava una cosa "Tira fort, més ràpid!!" i clar després passa el que veieu en el meu recorregut de la llarga.
Estem en Cordoba en un terreny completament net, de relleu molt suau, visibilitat 200% i pedres que li donen un poquet de sentit técnic al mapa. Estava clar que no era molt dificil orientar-se ací. Pero jo vaig aconseguir alló que ningú es capaç: "estar completament perdut" i no només una volta, sino 3 ó 4.
El primer punt sempre ho faig bé, tranquilet, concentrat pero en dos o tres més ja em deixo portar pel meu esprit de "Siberian Husky" i només vuic que correr, "Cap a on?"- "Es igual, vuic cansar-me!! vuic arribar reventat a la meta!!". En el C2 ja faig una errada i la trobe perque un altre xic va al mateix control. Però en el C3 em pose a buscar on no toca i jo pegant voltes sense saver si realment hi era al puesto. En el C5 perc la concentració i no recordava si ja havia passat la vaguada i al C10 canvie la direcció, no mire la bruixola i acabe per no saver a on estic. En el C12 i C14 no tinc clar el que veig al terreny i al mapa i per anar al C17 començo a correr sense saver a on estic i quan pense que ja he arribat em pose a buscar la fita... fins i tot el mapa en cuadra.

Per al diumenge, el mapa es en el mateix puesto, pero utilitzant una zona per la que abans no haviem passat, intente concentrar-me de nou, vaig tranquil a la surtida i veig que Sánchez (Totana-O) arriba cinc minuts tard.

Vaig al primer control, tot bé. Al C2 no trobe la zona oberta (en groc) i tranquil intente compendre que han pintat. A continuació faig una bona tanda de controls fins que al C12 la cague i molt, m´ha desviat, en part per la pendent... no trobe la fita, em tranquilitze i em relocalitze (em costa 3 o 4 min). Continue i al C18 ja va ser la desesperació, perque una xicoteta desviació de rumbo acabe en un altre puesto, molt semblant al que buscava, (5 o 6 minuts perdut) mire el mapa i no comprenc res, "A on estic, qui soc, que es astó que porte a la má?" Finalment m'en vaig cap al est per a trobarme la tanca i el camí e intentar saver a on era. Continue la carrera però sense il·lusió. El guanyador ha fet 31 min i jo 54 min, quasi el doble... (no comment). He de esborrar-ho tot i començar de nou.

Conec el remei per aquestes perdues tan grans de temps pero no soc capaç de posar en marxa la estrategia de "controlant i llegint mapa". Tinc que tornar anrere i vaig a intentar-ho de nou a Alcalá de Henares, la meua próxima carrera. Ja vos ho contaré.