Després del EYOC entreno de pleno per al ultra-trail del Aneto. Crevillent i Onil m'han servit per preparar-ho bé...pensava. Finalment Jose Ignacio y jo anem a Benasque. Arrivem el divendres massa tard, com sempre. Disabte ens despertem massa tard també, intentem preparar-ho tot rápid i anem a l'exida. Ja han eixit tots i encara ens tenen que fer la revisió de material... surtim uns minuts tard. (Podeu vore les fotos simultaneament en el meu picasaweb)
La pujada suau es converteix en dura, per una senda, tornem a la pista deixant la vall per on tornarém després (foto 1, 2) anem remontant tota la vall de Vallibierna (foto 3) i pasem el segon control situat en el refugi de Coronas a 2000 metres, després ja no hi há vegetació tenim que muntar fins allá dalt (foto 4, 5), deixem anrere un paisatje espectacular (foto 6). En els ultims metres trobem molta pedra i després una pedrera i neu!!! (foto 7,8) Per fí arribe al coll 2734 metres. 18 km en 3 hores (6km/hora). Encara no he pres res i em menje mig powergel i una barreta de gelatina. Porte també una botella de 1/2 litro de sals que en vaig preparant...per sort.
La vista es espectacular des del coll (foto esquerra) Comence la baixada, al principi esquiant!!!, després una pedrera i em done compte que se m'ha trencat la sabatilla esquerra per la part de davant, se me surt el peu molt sovint, no puc correr així....merda!! i encara he d'aguantar 80 km més. Pasem per un embalse (foto 10,11) arribem a un altre control i tornem a pujar 300 metres pa tornar a baixar de 2400 a 1200 metres. La baixada es molt técnica i pedregosa (foto 12), entrem en un bosc amb una pendent que quasi tinc que destrepar (foto 13,14), després pel costat de un riu suavitza més i per fí la carretera del tunel de Vielha (foto 15). Tornem a muntar per una pista estem al km 23 i el control de Conangles (foto 16) agarre aigua d'una font i continue, ja fa 5 hores que estem en marxa.
Ara anem direcció nord cap al port de Vielha, la pujada suau es converteix en molt forta pero el paisatje es precios (foto esquerra) Ara veig per on hem de muntar una pedrera molt forta (foto 18) i trobe quasi arribant al coll que está a 2400 metres a un home major amb "un cencerro de vaca" penjat. Está molt content i ens anima "vinga que ja queda poc". Un altra pujada superada practicament 9 hores i 42 km, tornem a baixar per una pedrera del copón (foto 22). Pero després arriba l'herba i tinc que aturar-me per atar-me bé les sabatilles, ja note els peus que em fan molt de mal... Comencen les ampolles.
Rapidament surt de Vielha (foto 24) munte per una senda molt empinada i m'adelantan dos xics, jo tinc que tornar a aturar-me i comprobar les punxades que note a la planta dels peus, son ampolles!!! així no puc correr i les baixades pedregoses patiré molt de dolor. Fixeu-vos en l'estat de les meues sabatilles (foto dreta).
Vaig molt rápid i en la baixada faig la última foto (esquerra), puc veure a on he de baixar i el cim que em queda per muntar. Engantxo als xics d'abans i remontem per la carretera cap al control de Artiga de Lin (km 70 1400 metres), s'apaga el Garmin. Calcule que serán les 10:30, ja es de nit. Em pose el Led Senser. La pujada serán 3 hores, tinc que traure forces pensant en tota la gent que espera que acabe aquesta cursa, aixó m'anima, son més de la una de la matinada i arribo al coll de 2400 metres (control del puerto de la picada). Em pregunta la organització pel meu estat, jo dic que no molt bé i ells quasi m'obliguen a menjar avellanes, començo a baixar i enseguida note que alló que he menjat em senta fatal, estic marejat.
Comencem a còrrer per enganxar als ultims que van caminant. Trobe a Jesús Jurado (A to trapo) i em pregunta "¿Cuanto tiempo piensas hacerlo?" (Faig el calcul: si la de Alcoi 86km 4500 desnv 13 horas, esta 100km 4800 desnv) i li conteste "15 horas" i em diu "Ostrás! yo tardaré mucho más". Imbècil de mí, després m'enteraré de que havien canviat el recorregut i tenia 6000 de desnivell (a meitat de la prova mes o menys). km 4 Control de Sinartas.
La pujada suau es converteix en dura, per una senda, tornem a la pista deixant la vall per on tornarém després (foto 1, 2) anem remontant tota la vall de Vallibierna (foto 3) i pasem el segon control situat en el refugi de Coronas a 2000 metres, després ja no hi há vegetació tenim que muntar fins allá dalt (foto 4, 5), deixem anrere un paisatje espectacular (foto 6). En els ultims metres trobem molta pedra i després una pedrera i neu!!! (foto 7,8) Per fí arribe al coll 2734 metres. 18 km en 3 hores (6km/hora). Encara no he pres res i em menje mig powergel i una barreta de gelatina. Porte també una botella de 1/2 litro de sals que en vaig preparant...per sort.
La vista es espectacular des del coll (foto esquerra) Comence la baixada, al principi esquiant!!!, després una pedrera i em done compte que se m'ha trencat la sabatilla esquerra per la part de davant, se me surt el peu molt sovint, no puc correr així....merda!! i encara he d'aguantar 80 km més. Pasem per un embalse (foto 10,11) arribem a un altre control i tornem a pujar 300 metres pa tornar a baixar de 2400 a 1200 metres. La baixada es molt técnica i pedregosa (foto 12), entrem en un bosc amb una pendent que quasi tinc que destrepar (foto 13,14), després pel costat de un riu suavitza més i per fí la carretera del tunel de Vielha (foto 15). Tornem a muntar per una pista estem al km 23 i el control de Conangles (foto 16) agarre aigua d'una font i continue, ja fa 5 hores que estem en marxa.
Ara anem direcció nord cap al port de Vielha, la pujada suau es converteix en molt forta pero el paisatje es precios (foto esquerra) Ara veig per on hem de muntar una pedrera molt forta (foto 18) i trobe quasi arribant al coll que está a 2400 metres a un home major amb "un cencerro de vaca" penjat. Está molt content i ens anima "vinga que ja queda poc". Un altra pujada superada practicament 9 hores i 42 km, tornem a baixar per una pedrera del copón (foto 22). Pero després arriba l'herba i tinc que aturar-me per atar-me bé les sabatilles, ja note els peus que em fan molt de mal... Comencen les ampolles.En la baixada engantxe a quatre més tot i que no anava molt rápid. Per fi entrem en Vielha, arrivo al poliesportiu i només tenen caldo calent (Aneto) i aigua, res més. km 50, meitat de la prova i han passat més de 10 hores. Está clar, passaré tota la nit caminant. Em diuen que la distancia son 98 km pero que el desnivell son 6000 metres, havian canviat el perfil fa poc i jo no ho vaig veure. Ara m'ho explique tot. Agarre el mapa, mire el que em queda i pregunte a la organització... n' hi ha gent que es retira en aquest punt... ho savia.
Planifique arribar al peu de l'última pujada abans que es fassa de nit. No puc menjar res, ni barritas ni powergel, tinc la panxa tancada, només prenc sals, no he menjat res i encara tinc forces per a continuar. He de canviar el chip i pensar que estaré tota la nit caminant.
Rapidament surt de Vielha (foto 24) munte per una senda molt empinada i m'adelantan dos xics, jo tinc que tornar a aturar-me i comprobar les punxades que note a la planta dels peus, son ampolles!!! així no puc correr i les baixades pedregoses patiré molt de dolor. Fixeu-vos en l'estat de les meues sabatilles (foto dreta).Arribo a un coll agarre aigua d'una font i una xica em pregunta si es potable, jo li explique un poc i li dic que soc Quimic, ella em diu "I com que un químic puja tantes muntanyes?" "Doncs mira tant de estudiar ha fet que alguns s'hajan tirat a la beguda, altres a la droga i jo m'he tirat a la muntanya", la xica riu. Continue la marxa i arribe de nou a 1800 metres (foto 26, 27) está fent-se de nit, comence la baixada cap al control de Gelés (foto 28), mire anrere i no hi ha ningú.
Vaig molt rápid i en la baixada faig la última foto (esquerra), puc veure a on he de baixar i el cim que em queda per muntar. Engantxo als xics d'abans i remontem per la carretera cap al control de Artiga de Lin (km 70 1400 metres), s'apaga el Garmin. Calcule que serán les 10:30, ja es de nit. Em pose el Led Senser. La pujada serán 3 hores, tinc que traure forces pensant en tota la gent que espera que acabe aquesta cursa, aixó m'anima, son més de la una de la matinada i arribo al coll de 2400 metres (control del puerto de la picada). Em pregunta la organització pel meu estat, jo dic que no molt bé i ells quasi m'obliguen a menjar avellanes, començo a baixar i enseguida note que alló que he menjat em senta fatal, estic marejat. Veig a gent caminant per tot arreu, uns pujen uns altres baixen, tinc que treure el mapa... n'hi ha gent que va mal, un xic ha vist que m'he aturat i torna a on estic jo. M'ajuda a trobar el camí li dic que m'espere uns minuts perque no em trobe bé. Es de Málaga i li diuen Paco. Els dos junts continuem cap al Control de Vado, la baixada es preciosa, tot i el cansansi que portem i jo m'he recuperat, segur que era per alló que havía menjat. Arrivem a Vado i més caldo Aneto, em reconforta molt. Fem última pujada, Paco intenta anarse'n amb un altre grup que va més apressa peró poc després me'l trobe marejat en una pista. Li ajude, es queda tumbat a terra, li done un powergel i sals. La ultima part l'acompanye perque está molt cansat.
Tranquilets arrivem a l'últim control, el de Senarta, per a on haviem passat abans. Sembla que Benasque no arriba, peró sí, allá está, son les 6:30 del matí i entre en meta. 22 hores 27 minutos he tardat. Misión cumplida!!
Conclusió d'aquesta ultra-trail: La alimentació he de mirar que puc menjar perque alló de powergel i barritas no es per mí. está clar. Per altra banda les sabatilles no han sigut les adecuades (Lafuma), he de tornar a les meves Innov 320, que tant bé m'han anat. Es molt important coneixer la ruta i si pot ser entrenar abans en el mateix puesto on farás la cursa, sobretot per a saver el tipus de terreny. A més, es molt important aprofitar la borsa que et dona la organització on pots posar menjar, roba, sabatilles i que te la donen a meitat de prova. La gent es canvia i menja pasta, mentres jo no la vaig utilitzar. errada monumental. Per ultim, els bastons van bé porta-los, no pesen tant.
Tinc clar que he acabat una volta més perque soporte molt bé el patiment fins a rebentar i ara porte 3 dies sense poder caminar, tots els dits amoratats i 3 ungles a punt de caure. Retirar-se nunca, abans morir.!!!