Anavem al Boomerang Orientaventura de nou, Leti, Edu (aquest es nou) i jo a la prova que es celebrava al Valle de Lozoya (Madrid).
De nou es formava un equip en el que no saviem el seu estat físic i jo de nou hauria de fer les quatre proves del orientaventura, millor per mi. El lloc triat per la organització va esser perfecte perque era un lloc amb molt de bosc i relleu entre suau i moderat.Amb molta il·lusió començavem la proba del dissabte pel matí Leti i jo, pero de seguida el primer control ens va deixar un poquet fora dels primers puestos. I després a aguantar les cues per a picar les fites. Tot i aixó no va anar malament.
La vesprada amb Edu va ser molt bona al principi, pero en un final patetic. Vam començar fent fites a las que no anava ningú, vam fer una bona volta i al tornar al poble ens quedaban 10 minuts per a fer una obligatoria y alguna més. Doncs bé, com que no totes les tanques estaven pintades al mapa, em vaig equivocar i vam acabar buscant la fita C2 a on no hi era. Quan em doná compte ja era massa tard i vam arribar a meta fora de temps, penalització per culpa meva.Tot i aixó els meus companys estaven molt optimistes, peró la prova de nit vaig decidir esser conservatiu i de nou em vaig equivocar. Ens vam deixar un control que estava molt lluny, vam fer la volta entera i Leti que anava fortisim va fer que tinguerem 1/2 hora pa intentar el control mes allunyat. Ho vam fer i vam arribar a temps per a fer el tir a l'arc pero només hi havia un arc i la cua era tant gran que no poguerem fer-ho abans de que tancaren la meta. Decepció!
Continuavem quarts peró al dia següent vam intentar una altra técnica de los NiÑos BoMbA: 
todo o nada. Com podeu veure en el mapa, Edu i jo ens vam tirar al control obligatori 2, eixint a tota ostia i vam arribar els primers. Després amb tranquilitat vam muntar fins a la part nord del mapa i ja ens enganxaven la resta de equips. I arrivá "El perro ovejero". El dorsal 267 eren realment quatre i un d'ells era el que anava a picar les fites darrere de nosaltres, la resta del equip esperaba al camí. I lo més gracios es que després el vam veure a soles picant fites. I després van quedar tercers en Aventura peró "el perro ovejero" no hi era al podium, realment estava en un altre equip, el 266.
todo o nada. Com podeu veure en el mapa, Edu i jo ens vam tirar al control obligatori 2, eixint a tota ostia i vam arribar els primers. Després amb tranquilitat vam muntar fins a la part nord del mapa i ja ens enganxaven la resta de equips. I arrivá "El perro ovejero". El dorsal 267 eren realment quatre i un d'ells era el que anava a picar les fites darrere de nosaltres, la resta del equip esperaba al camí. I lo més gracios es que després el vam veure a soles picant fites. I després van quedar tercers en Aventura peró "el perro ovejero" no hi era al podium, realment estava en un altre equip, el 266.
Per la nostra part, ho vam fer molt bé, Edu ho va donar tot i arrivà mort a la meta. Finalment quarts per 8 punts, que alguna errada técnica i de estrategia ens ho haguera estalviat. Tinc la gran sort de correr amb gent sempre optimista i amb una capacitat de patiment que pocs tenen. Gracies Leti i Edu, tornarem a fer equip i tornarem al podium dels Elit. Més fotos en el meu picassa