miércoles, 28 de mayo de 2014

II Raid Sierra de Espadán (2 Novembre 2013)

Son les 7 del matí a Montanejos i ens alcem la meua novia i jo per a fer el desdejuny i terminar de preparar el material. Jo estava tranquil perque pensava que aquesta vegada el raid m'ho havia de pendre en tranquilitat sense pensar si el fariem tot o no.

Aixó no era important, el més important era que anava a fer-ho en la meua novia i ella molt il·lusionada per que era la seua primera vegada, no deixava de preguntar-me si podríem acabar-ho. Era el objtectiu, perque la meua novia només havia començat a correr poc abans i va poder arribar en un parell de voltes a correr una hora seguida i la bici, la mateixa cosa, mai havia fet mountain bike i tot aixó era un repte per a ella. Se estrenava no sols en els raids sino també en el mon de la muntanya.

Equipats igual, amb l'equipació del buff per a motivar-nos més estavem a l'eixida, control de material i ens coloquem en la primera linia per a evitar espentes, etc... Donen la eixida i de seguida agarre el mapa, planifiquem en pocs segons i comencem la primera prova a peu.

Anem corrent i ràpid, jo intentant tranquilitzar-me per la emoció de la eixida i el "subidón" de la competició i ella darrere de mi molt concentrada en la carrera i en el esforç. Anem fent balises i tot va perfecte, cap errada i jo ja note que ho estem fent molt bé i que estariem dels primers, pel ritme i la estrategia.

Anem al canvi de bici, ja havia eixit molta gent, pero ens dona igual, el ritme es molt bó i ara a gaudir de la bici e intentar no fallar i triar una bona elecció de ruta. El ritme en bici es bó ja que tinc temps de orientar-me bé i planificar la ruta a la següent balisa, tot va perfecte pero oblide pasar per una balisa que no es veia bé en el mapa. Peró anem molt bé i tornem al canvi de prova per a fer el trekking.

Al arribar al canvi, no més un equip havia deixar la bici.... Está clarisim, anem segons... Segons!!!! Quin subidón i ara la part mes forta nostra, el trekking, la meua novia camina mes rápid que jo (jejeejeje) així que aniriem a per totes a fer un podium, seria genial!!!

Es tot una pujada fins a un embassament, segons pujem anem picant balises, ja portem més de 2 hores i la meua novia aguanta el ritme, anem molt ràpid i de vegades corrent i tot. El paisatje ens agrada moltisim i anem molt animats mirant de tant en tant enrere per si algú vé per darrere, pero no es veu a ningú pujar... Subidóooooooon!!!!!!

Ens trobem una balisa sense estació per a picar,....., jejeje i de seguida a Hector que vé a posar-la, no els havia donat temps... Continuem per senda pujant i baixant, técnica pero amb molta habilitat la pasem molt ràpid. I ja la baixada i a la prova de piragua.

Fent primer el tir a l'arc, pero ens toca fer la penalització i veiem en la piragua al primer equip, un poquet nerviosos perque ens veuem molt forts i preparats per a tot. I sorpresa!! Si son 3 en joc de dos!!! Es a dir ells tenen un canvi per a descansar.

Fem la pirgua molt bé i rapid i lo millor es que la acavem i no hi ha ningún darrere de nosaltres... Anem segons i tenim molta ventaja als tercers.

Deixem la prova i continem amb el trekking, tornant per la senda que ens havia portar fins al embasament i ja veiem als equips arribar de la nostra categoria i de les altres també... Li donem anims a tots. Ara el trekking es practicament tot baixada i anem rapid corrent i tot i la meua novia que no ha baixat el ritme, ni queixarse de cansansi.... increible.


Ens trobem a dos xics perduts del tot li indiquem per a on es i continuem baixant, arribem a la escalada i fem les últimes balises fins a la meta. Per fi, arribem a la meta en 6 hores, som Segons!!! ... O no, ens diuen que ens em deixat una balisa en la bici, així doncs hi ha que esperar a vore si arriba algú darrere de nosaltres dins del temps amb totes les balises picades...

Una hora interminable, quins nervis, i per fí no arriba ningú, ara si som segons.... Increible....
El que havia de ser una primera experiencia, un primer contacte amb la muntanya i amb els raids, es converteix en un podium molt merescut.

He de dir que acabe de descobrir que tinc al meu costat a una persona que no solament té genética per a fer esport de alt nivell, sino, el que es més important, té una capacitat de patiment i superació que no havia vist mai... Increible el que has fet hui!!! Ets una Super Raider!! Li vaig dir!! i encara s'ho recorde quan parlem de eixe dia...

Ara encara estem molt ocupats en oposicions durant un temps, pero amics, tremoleu perque hem començat a entrenar i d'aci a poc, esperem, el equip Forever Together tornarà a la competició encara més forts i con millor material (la bici jejejejeje).