Em propose anar amb Mila una estoneta i caminar només, comença la cursa a les 8 del matí donen la eixida i Emili surt a tota ostia... segur que ja no el torne a vore. comencem en una baixada, la fem corrent però tranquilet, de sobte no note dolor al peu, que estrany? 2 km i dic "Mila m'en vaig davan que sembla que estic bé". La baixada torna a fer-se pujada, primer d'asfalt, vaig adelantant a grups de gent, es quedan mirant-me com dient " a on anirá aquest!" Jo vaig a la meua tranquilet. Les vistes son impresionants. Continue pujant i adelantant gent, estic entre els 50 primers en el km 12 estem en el CP1. Ací la gent va molt fort, crec que molts d'ells no son concients que son 80 km. De sobte comença a ploure fort, durant mig hora, tenim una pujada molt forta, després al km 17 un altra quasi 
escalant. km 20, començem a baixar i m'esbare i se me munta el beson dret tinc que parar i baixar coixejant pel dolor "Ara que tot anava bé!" Arribo al CP2 i no tenen un botiquí, comença el meu calvari, no he menjat res, porte només barrites powerbar mes dures que les pedres i no m'entren, el estomac es tanca i em fa mal, no més prenc mig platano i continue la cursa.
Ara el relleu es mes suau peró pel fet de beure només que aigua i no menjar em note fluix, ja no puc muntar corrent. km 33 arribo al CP3, la ostia! si está el Emili, es retira, ha petat. Subidon!!!! Torne a beure coca-cola, platano i taronja, una bomba pal meu estomac i ho pague.
Continue la marxa, comença a caure la gent que anava amb mí tant forta, primer un home molt gran, un estranger, un altre que anava de blau, els deixo enrrere i jo que em costa correr costera avall. Pase pel pantá de Beniarrés i poc després la població, un altre avituallament estém en el km 43, la meitat de la proba, el CP4, n'hi ha pa menjar de tot, macarrons fins i tot, la gent que ha deixat la bossa es canvia de roba, jo no he deixat res, estic destroçat, carrego el camelback d'aigua i continue, he enganxat i deixat a 4 xics canviant-se en el avituallament, després m'agarrarán ells però em dona igual vuic acabar... si puc.
Només eixir es posa a ploure sense compasió, gracies al meu InnerPlus de Trango que em van regalar Jose Ignacio y Bas de Yaincoasports puc protegirme de la plutja. Tornem a pujar per un camí i després mire i la gent puja per un autentic mur, quasi escalant, km 50 i porte 7 hores i mitja.
Quan arribo al cim estic marejat, no em quedem forces per a res i tinc clar que amb aigua només, un power gel, dos troços de platano i altres 2 de taronja no es pot fer una cursa com aquesta, pero es que no puc menjar res. Desde ací en davant començo a jugar amb l'aigua del camelback pegue un glopet pero no la trague, al contrari, la tire i busque alguna motivació... Els niños bomba i la seua expresió "puta", com una manera de maleir el meu desgast físic i psiquic.
Estic arribant a Agres i ja m'han adelantat els quatre que vaig deixar abans en l'avituallament. Arribo a Agres km 65 i es el CP5, allí la gent está de conya i jo no tinc ganes de res, continua la plutja que no em deixará fins que acabe la cursa. Carrego un poc d'aigua i continue. He tocat a la meua novia pa que no es preocupi, li he dit que estic bé i que vaig a acabar-la.
La última pujada no es dura, pero jo estic destroçat i no sé com ho faig peró arribo al refugi del CEA, la boira es impresionant i tinc que concentrar-me per a vore les senyals de la cursa, només em queda pasar pel Montcabrer i tot cap a baix. Aixó pense pero res de res. Quan pense que ja estic arriban (en el Garmin posa km 80) Estic a la part alta d'Alcoi i tenim un altre avituallament CP6, "però quant queda?" "Res 45 minuts més". Una xicoteta pujada i tot baixada, creue el pont de les set llunes, el tunel i la meta km 86 i 13 hores segons el Garmin (no s'ha apagat). He acabat en la posició 15ª de 400 participants, no está mal després de tot el patiment i la liada amb el menjar i la falta de sals minerals.
(Ací us deixe el perfil del trail, proporcionat pel Garmin). Conclusió una carrera molt mal plantejada desde el punt de vista de la alimentació que va fer que anara mort desde la meitat de la prova i vaig tenir que traure tota la força psicologica pa poder acabar la cursa. Les meues fotos durant la cursa están ací fins un altra.