M'agradaría dir que ara que estic en un nou club tot va millor, m'agradaría dir que comence una nova etapa amb possibilitats. Però res d'aixó, tot es igual o potser pitjor.
Encara no he aprés que la orientació no es cosa de còrrer, i quan vaig eixir el dissabte només pensava una cosa "Tira fort, més ràpid!!" i clar després passa el que veieu en el meu recorregut de la llarga.
Estem en Cordoba en un terreny completament net, de relleu molt suau, visibilitat 200% i pedres que li donen un poquet de sentit técnic al mapa. Estava clar que no era molt dificil orientar-se ací. Pero jo vaig aconseguir alló que ningú es capaç: "estar completament perdut" i no només una volta, sino 3 ó 4.

El primer punt sempre ho faig bé, tranquilet, concentrat pero en dos o tres més ja em deixo portar pel meu esprit de
"Siberian Husky" i només vuic que correr, "Cap a on?"- "Es igual, vuic cansar-me!! vuic arribar reventat a la meta!!". En el
C2 ja faig una errada i la trobe perque un altre xic va al mateix control. Però en el
C3 em pose a buscar on no toca i jo pegant voltes sense saver si realment hi era al puesto. En el
C5 perc la concentració i no recordava si ja havia passat la vaguada i al
C10 canvie la direcció, no mire
la bruixola i acabe per no saver a on estic. En el
C12 i
C14 no tinc clar el que veig al terreny i al mapa i per anar al
C17 començo a correr sense saver a on estic i quan pense que ja he arribat em pose a buscar la fita... fins i tot el mapa en cuadra.
Per al diumenge, el mapa es en el mateix puesto, pero utilitzant una zona per la que abans no haviem passat, intente concentrar-me de nou, vaig tranquil a la surtida i veig que Sánchez (Totana-O) arriba cinc minuts tard.
Vaig al primer control, tot bé. Al C2 no trobe la zona oberta (en groc) i tranquil intente compendre que han pintat. A continuació faig una bona tanda de controls fins que al C12 la cague i molt, m´ha desviat, en part per la pendent... no trobe la fita, em tranquilitze i em relocalitze (em costa 3 o 4 min). Continue i al C18 ja va ser la desesperació, perque una xicoteta desviació de rumbo acabe en un altre puesto, molt semblant al que buscava, (5 o 6 minuts perdut) mire el mapa i no comprenc res, "A on estic, qui soc, que es astó que porte a la má?" Finalment m'en vaig cap al est per a trobarme la tanca i el camí e intentar saver a on era. Continue la carrera però sense il·lusió. El guanyador ha fet 31 min i jo 54 min, quasi el doble... (no comment). He de esborrar-ho tot i començar de nou.
Conec el remei per aquestes perdues tan grans de temps pero no soc capaç de posar en marxa la estrategia de "controlant i llegint mapa". Tinc que tornar anrere i vaig a intentar-ho de nou a Alcalá de Henares, la meua próxima carrera. Ja vos ho contaré.