Ja venia jo molt content a la prova de Granada perque estava recuperat del esforç del trail passat i havía entrenat molt i molt fort amb els colivencos. Peró el cos te un límit i jo he arribat.
El disabte pel matí teniem la distancia llarga en Viznar, només arribar al puesto em vaig donar compte que els desnivells serien prou forts i que el traçat de 8 km 300 m desnivell, potser no s'ajustara a la realitat i així va ser.
Només surtir una baixada tan forta que vaig tenir que posar el cul a terra per creuar el vaguadon, tot i que el C1 es fácil em tire 7 minuts (sense errades), de seguida costerón al C2, C3 i anant al C4, Benet per darrere. Ell baixa per un puesto, jo per un altre i penso que ell no va be del tot (cagada la meua, els catalans mai fallen), em costa un poc pero ho arregle i trobe a Oscar El Gran en la meua fita. Anem al C5 i ens trobem un xiquet del Totana-O plorant ¡Estás bien! ...¡Me he caidoooo! i jo ¡Y el mapa! ....¡No séeee! i jo ¡Venga vamonos juntos hasta meta, te acompaño! ... ¡No no, seguir vosotros! (Joerr) ¡Venga te acompaño hasta la meta!...¡Que no, tú vete que ya sé por donde se va! Després d'aquest "diálogo de besugos" continue la cursa. He perdut un poc el ritme i les ganes de córrer i el C7 no ho faig bé. Un parell de controls i torne a animarme, pero anant a la C11, Clack! note que em fa molt de mal el tendó d'aquiles, tinc molt de dolor muntant, pero aguante la carrera com puc. Acabe coixejant i quasi no soc capaç d'arribar al cotxe 1 hora 37 minuts, un temps patetic, la lesió no es la excusa del temps. Estic fotut. La vesprada la pase tirat en el suelo duro, no crec que demá puga eixir.Arriba el diumenge, em fa mal el tendó, no puc ni caminar, ¡tindré alguna distensió, no sé! Em canvie i m'en vaig a l'eixida! La gent em pregunta. Eixirás a correr? No, només agarrar el mapa i m'en vaig a la meta. Però estant en la eixida, veig a la gent escalfant i jo fotut i Sanchez em pregunta ¿Vas a correr? i jo "No puedo ni caminar" "Bueno entonces coge el mapa y pa la meta" "Ya, es lo que debería hacer pero es que ... yo nunca me he retirado de una carrera" "Bueno pero no puedes correr tal y como estás" "Ya, pero yo no soporto la idea de abandonar"
Em donan la eixida, m'en vaig al C1, la trobe, vaig a probar al C2, trobe una manera de trotar mig coixejant per avançar més, m'enganxa Ivan Ramal, C3, C4, C5.... Hui no será el primer día que abandone. Les costeres les munte de costat per evitar forçar el tendó... es patetic vore com ho faig peró continue fent la cursa...Les baixades si que puc correr un poc. En el C11 em despiste un poc i en la C13 no soc capaç de trobar-la pero aplique la técnica que em va explicar Victor Garcia fa 7 anys en una prova de lliga regional en Portacoeli (carrera score i surtida en masa) i funciona... Acabe la cursa amb 1 hora 10 min. No m'he retirat... mira que soc cabut.