II Raid Sierra de Espadán (2 Novembre 2013)

Son les 7 del matí a Montanejos i ens alcem la meua novia i jo per a fer el desdejuny i terminar de preparar el material. Jo estava tranquil perque pensava que aquesta vegada el raid m'ho havia de pendre en tranquilitat sense pensar si el fariem tot o no.

Aixó no era important, el més important era que anava a fer-ho en la meua novia i ella molt il·lusionada per que era la seua primera vegada, no deixava de preguntar-me si podríem acabar-ho. Era el objtectiu, perque la meua novia només havia començat a correr poc abans i va poder arribar en un parell de voltes a correr una hora seguida i la bici, la mateixa cosa, mai havia fet mountain bike i tot aixó era un repte per a ella. Se estrenava no sols en els raids sino també en el mon de la muntanya.

Equipats igual, amb l'equipació del buff per a motivar-nos més estavem a l'eixida, control de material i ens coloquem en la primera linia per a evitar espentes, etc... Donen la eixida i de seguida agarre el mapa, planifiquem en pocs segons i comencem la primera prova a peu.

Anem corrent i ràpid, jo intentant tranquilitzar-me per la emoció de la eixida i el "subidón" de la competició i ella darrere de mi molt concentrada en la carrera i en el esforç. Anem fent balises i tot va perfecte, cap errada i jo ja note que ho estem fent molt bé i que estariem dels primers, pel ritme i la estrategia.

Anem al canvi de bici, ja havia eixit molta gent, pero ens dona igual, el ritme es molt bó i ara a gaudir de la bici e intentar no fallar i triar una bona elecció de ruta. El ritme en bici es bó ja que tinc temps de orientar-me bé i planificar la ruta a la següent balisa, tot va perfecte pero oblide pasar per una balisa que no es veia bé en el mapa. Peró anem molt bé i tornem al canvi de prova per a fer el trekking.

Al arribar al canvi, no més un equip havia deixar la bici.... Está clarisim, anem segons... Segons!!!! Quin subidón i ara la part mes forta nostra, el trekking, la meua novia camina mes rápid que jo (jejeejeje) així que aniriem a per totes a fer un podium, seria genial!!!

Es tot una pujada fins a un embassament, segons pujem anem picant balises, ja portem més de 2 hores i la meua novia aguanta el ritme, anem molt ràpid i de vegades corrent i tot. El paisatje ens agrada moltisim i anem molt animats mirant de tant en tant enrere per si algú vé per darrere, pero no es veu a ningú pujar... Subidóooooooon!!!!!!

Ens trobem una balisa sense estació per a picar,....., jejeje i de seguida a Hector que vé a posar-la, no els havia donat temps... Continuem per senda pujant i baixant, técnica pero amb molta habilitat la pasem molt ràpid. I ja la baixada i a la prova de piragua.

Fent primer el tir a l'arc, pero ens toca fer la penalització i veiem en la piragua al primer equip, un poquet nerviosos perque ens veuem molt forts i preparats per a tot. I sorpresa!! Si son 3 en joc de dos!!! Es a dir ells tenen un canvi per a descansar.

Fem la pirgua molt bé i rapid i lo millor es que la acavem i no hi ha ningún darrere de nosaltres... Anem segons i tenim molta ventaja als tercers.

Deixem la prova i continem amb el trekking, tornant per la senda que ens havia portar fins al embasament i ja veiem als equips arribar de la nostra categoria i de les altres també... Li donem anims a tots. Ara el trekking es practicament tot baixada i anem rapid corrent i tot i la meua novia que no ha baixat el ritme, ni queixarse de cansansi.... increible.

Ens trobem a dos xics perduts del tot li indiquem per a on es i continuem baixant, arribem a la escalada i fem les últimes balises fins a la meta. Per fi, arribem a la meta en 6 hores, som Segons!!! ... O no, ens diuen que ens em deixat una balisa en la bici, així doncs hi ha que esperar a vore si arriba algú darrere de nosaltres dins del temps amb totes les balises picades...

Una hora interminable, quins nervis, i per fí no arriba ningú, ara si som segons.... Increible....
El que havia de ser una primera experiencia, un primer contacte amb la muntanya i amb els raids, es converteix en un podium molt merescut.

He de dir que acabe de descobrir que tinc al meu costat a una persona que no solament té genética per a fer esport de alt nivell, sino, el que es més important, té una capacitat de patiment i superació que no havia vist mai... Increible el que has fet hui!!! Ets una Super Raider!! Li vaig dir!! i encara s'ho recorde quan parlem de eixe dia...

Ara encara estem molt ocupats en oposicions durant un temps, pero amics, tremoleu perque hem començat a entrenar i d'aci a poc, esperem, el equip Forever Together tornarà a la competició encara més forts i con millor material (la bici jejejejeje).

Elx Avantura Campions del XV Raid de Crevillent

Un any més tornem a fer el Raid de Crevillent.
Encara recorde la primera volta que vam fer aquest raid a l'any 1999, quan erem Jose, Ramonin i Vicent. Despres el equip va quedar en Jose (El Moreno), Jose Antonio (El Radical) i Vicent (Raider-O). En aquest raid em participat moltes voltes,..., fins i tot Jose i jo vam fer equip amb Monica al 2008 i vam guanyar en Mixtos,.., però mai en Elite...

Moltes coses ens han passat,.., de quedar-nos fa ja uns quants anys Jose y jo sense el nostre amic El Radical que al 2004 va morir mentres feia un 8000... I em vaig prometre que algún dia guanyaria aquest raid per a dedicar-li-ho, perque son les muntanyes de Crevillent  a on entrenva per anar-se'n d'expedició...

Disabte 15 de Setembre de 2012 i estic a la eixida del Raid de Crevillent, aquesta volta amb Hector Esteve,..., coincideix que es el meu aniversari... "Hector si vols regalar-me alguna cosa, regala'm la victoria" i reiem els dos. Aquesta era la edició més dura amb diferencia el dissabte teniem 10 hores per davant de competició...

10 del matí i donen la eixida en masa (mapa1), agarrem mapa i planifiquem, primera secció una prova a peu, de seguida trobem una itinerari logic i Hector portará la majoria de la orientació, jo faré de "perro ovejero" anant a picar balises i el que faça falta!!!

Anavem picant controls, primer els de més al nord, per a després baixar al poble i fer les proves especials de patines, tir a l'arc i escalada, remutem fins a la meta per a fer el canvi a la segona secció i començar la prova en bici... han passat 3 hores. (Controls a peu, per ordre: 16, 11, 14, 28, 17, 13, 12, 10, 18, 19, 15, 55)

En Crevillent sempre hi han costeres dures amun i avall, muntanya amunt pa intentar no deixar-nos res i tornem a baixar cap al pantà de Crevillent a fer les proves especials de Kayak i tapaforats. Tornem a les bicis i ens toca remuntar-ho tot fins al cim de Crevillent, pegant una volta pa picar més balises, Hector ho fa perfecte en orientació, jo en bici no vaig tant bé com ell, pero li aguante,.., patint clar.... La pujada fins al cim es un infern, costeres que després de 6 hores ja pesan molt en les cames... Controls: 30, 34, 25, 27, 21, 35, 31, 26, 33, 22, 24, 32, 59)

Veiem l'hora i planifiquem deixar algún control per arribar a la tercera secció a temps. Ja estem dalt i veig que poca gent ha arribat, el meu cap comença a treballar per averiguar la nostra posició en la carrera.

Tercera secció (Contrlos a peu: 60, 44, 47, 59) baixem als rappels i pregunte "¿quants equips han passat?" em diuen, vosaltres sou els cuarts". Ostras!!! Anem bé!!! Veig als tercers davant de nosaltres, els que guanyen tots els anys,..., nosaltres a la nostra, anem a la tirolina i de seguida remuntem picant una balisa per anar de nou al cim de Crevillent i arribar a temps al canvi de secció a temps. El altre equip s'ha tirat muntanya avall per intentar picar més balises, error fatal!!! ja s'adonaran compte després.

Arribem dalt i agarrem als dos primers equips que acabaven de remuntar el barranc i havien començat la secció en bici, però jo ya sabia que haviem picat més balises que ells... Cuarta secció, tornem a les bicis a intentar picar totes les balises... Poc després ens trobem als dos equips primers, s'han liat en un control, jo mire el mapa, m'en vaig a tota hostia a picar la balisa, agarrem la bici i ens tirem pista cap avall " a lo suicida" (aixó em diu Hector, que estic boig,..., un poc sí).

Tornem a meta picant totes les balises de la última secció i dins del temps (controls: 58, 61, 52, 51, 54, 53, 42, 55)... hui hem fet 10 hores, calor, esforç i nervis... Estic molt content i els meus calculs em diuen que anem entre els tres primers.

Anem a sopar tota la colla i xarrem del tema, Hector diu que no pot ser, pero jo li dic que pel que havia vist que si, estavem en podium, "ja voras".

Al dia següent abans de la eixida ens acostem pa mirar resultats i efectivament... Primers!!!! I amb diferencia. Hui hi han 2 seccions, i podiem triar quina fer primer. Ara tocaba planificar bé pa fer el minim de punts que no ens llevaram la victoria. I així ho vam fer... Comencem en la prova a peu (controls: 14, 18, 20, 10, 19, 11, 15, 55), eixim forts cap a la prova especial de escalada (important arribar dels primers que després faran cua). Després barranc avall i destrepant per cordes, la prova de sacs i cap a la meta al canvi de secció. Tenim una hora de bici, peró hem calculat que anant a fer la prova especial de espeleo i tornar, es suficient per a guanyar. (controls: 22, 55)

Anem supermotivats, trobem la cova, jo entre a fer la espéleo (fácil) i baixem tranquilets, arribem a meta 20 minuts abans del tancament i les penalitzacions. Ja està fet, acabem de guanyar el Raid de Crevillent, en la edició més dura.

Jo encara no m'ho crec, vuic plorar, vuic reir i li agraisc a Hector que m'haja ajudat a fer realitat un somni. Ja al podium tinc que tirar-le valor per agarrar el micro i fer el que tant havia desitjat, dedicar-li la victoria al meu amic Jose Antonio ("On siga que estés, aquest premi, va per tu, amic").

Si un somni no t'arriba, ves tú a per ell... Gracies Hector, per lluitar al meu costat i aconseguir-ho! 

Video de Youtube del Raid de Crevillent

Trail Aneto 2012: Raider-O, superant nous limits

De nou a la eixida en el Trail del Aneto (100 km, 6000 desnv +), però enguany vinc sense entrenar molt per culpa de una lesió que ja porte desde novembre de l'any passat al Martin Kronlund.
Però ací estic en Benasque, i fent comptes respecte de l'any passat, crec que puc baixar de 18 hores...

A les 8 donen l'eixida i em fique entre els primers perque després n'hi han moltes cues pa passar els senders, pontets, etc...

Massa fort el ritme dels primers i vaig deixant que poc a poc s'en vajan (foto 1) que si no em cremen de seguida. No deixem de correr fins a la part de pujada fortísima quan estem acostant-nos al coll de Vallbierna, arribo en 2 h 50 min, millore 10 minuts respecte de l'any passat.

Trobe al meu amic Eduard Masoliver, com l'any passat i ens fem una foto junts (foto 2). I rapid cap avall, mentres intent menjar mig sandwich de pernil dolç (no me'l puc menjar, es fa bola a la boca). No estic baixant bé, es nota que no he entrenat, vaig lent i la gent em passa.


Control de llauset (3 h 48 min), xicoteta pujada i de seguida cap a baix de nou, la primera part de la baixada es fácil, però després n'hi ha un tros que tens que agarrarte als arbres per a no caure, mentres tant m'ha adelant una xicona (acompanyada d'un xic) que va com una moto.

Control de Conangles i comencem la pujada al port de Vielha. Veig als que acaben d'adelantarme en la baixada, no els puc agarrar. La primera part es molt forta (foto 3), pero la resta es un zig-zag més o menys fàcil. Note que en les pujades vaig rápid i al arribar al port, es confirma (7 hores 24 min).






Allà em trobe al Toni Muné, que em fa una foto (foto 4). I cap a baix, comencen a fer-me molt de mal les sabatilles (Lafuma) i quan la pendent es molt forta pijor, no puc baixar rapid, estic perdent temps, tot i així agarre a uns quants en la baixada, ara una part més suau vaig a tota ostia cap a Vielha, arribo i (8 hores 32 min). Rapid a canviar-me els calcetins i posar-me vicks vapoRub, secar-me un poc, carregar aigua, un got de caldo Aneto i torne a eixir. Aquesta vegada he tardat 15 min, l'any passat 40 min... ja porte una hora guanyada respecte de l'any passat.

Només eixir comença a ploure, deixe poc a poc, allà avall Vielha (foto 5) i vaig guanyant metres en una pujada molt forta. Però per sort no molt llarga, després suavitza un poc, no es veu res per la boira, hi ha que estar alerta a les senyals del sender, planetja i cap a baix al control de Geles. Xicoteta pujada i torne a baixar, primer suau i després mes forta, quin dolor em fan les sabatilles, no aguante i no em deixan correr tant com volguera, a més els cuadriceps sembla que en van a rebentar!, dur com a pedres!!. Vuic que s'acabi aquesta baixada!!!


Per fi, s'acaba, torne a pujar un poc cap al següent control, no es veu res, i de sobte comença a caure pedres de gel, plou moltisim!!! Quin patiment!!! I el control de Artiga de Lin que no arriba mai... Per fí para un poc i arribe al refugi. Em pregunten si puc aguantar la última pujada i conteste que crec que si, no molt convençut mentres em menjo un platano (la única cosa que he menjat per a aquesta seguna part de la cursa). Ací, a aquest control es retira molta gent, perque ens espera una pujada de quasi 2 hores i la majoria de gent ja arriba de nit. Per cert, la xicona que anava tant fort es retira ací, no messurar forces es lo que té...

Jo per sort la faig de dia, per primera volta (12 hores 12 min), tinc fred, estic molt cansat, pero segons vaig pujant em trobe millor, accelere, veig que es de dia, estic animat, note que vaig rapid, començo a motivarme. Abans estava buscant motius per a continuar, d'una banda, expulsar tota la rabia que portaba dins, per tot alló que m'ha passat en l'ultim any. Pero la millor motivació es pensar en tots vosaltres (la gent de orientació, la de EnergyDance, els amics de sempre)... I arribo dalt, al Port de la Picada en 13 hores 50 min. I penso... Puc fer-ho, puc baixar de 18 hores, ja es de nit toca utilitzar el frontal. Pero no puc cantar victoria, ja vorem. A deixat de ploure... A més vaig creuant-me amb la gent que fa "las dos caras del Aneto", els vaig adelantant. Control de Vado (15 hores 24 min) i vaig a la última pujadeta. Veig la lluna que m'acompanya, acabe el sender pedregós y control de Baños (16 hores 7 min) Des d'aci quasi tot pista i quasi tot baixada.

I ara el que tenia guardat a la butxaca, 12 km de patiment fins a la meta, tinc que correr tant com puga per a baixar de 18 hores, en condicions normal o faria en menys d'una hora, pero en una motxilla de 4 quilos i el cansament, ja es otra cosa. Aquesta volta la motivació soc jo, ho faré per mi, ho faré perque era el meu repte de la temporada (després del CEO). Vaig rapid, continue adelant gent, les pujadetes em fan mal a les cames però ja dona igual tot, agarre a un altre xic de la volta al Aneto i anem junts tirem els dos "a saco", ja veiem Benasque, entrem al poble, carrer fins a la meta i la gent aplaudint,...,

Per fi, he arribat 17 hores 28 min.... El objectiu ho he aconseguit, molt dur, realment dur,..., després d'haver estat lluitant contra el crono tant de temps. Però bé, ja està fet,.., em sento molt feliç, pero em fa mal tot.

Ara que ja he tornat a casa em queda el dolor de cames i peus i que no puc engolir res sólid per la irritació del paladar, (del esforç de tantes hores, ja em va passar els dos anys anteriors), aquesta setmana la unica cosa que puc menjar es sopa i puré de patatas. Lo pitjor de tot es que encara no ha passat 48 hores i ja penso que el temps que he fet ho puc baixar... Però he de trobar les sabatilles que no em facen tant de mal. Ja vorem, ara a gaudir del moment.

Ultra-Trail Aneto 30-7-2011: La Superació

Es el dia, son les 6 del matí i només hem dormit 4 hores, em note cansat i tinc fred. Anit vam arribar massa tard a Benasque. No m'he alçat molt motivat, sort que està Jose Ignacio i va animant-me poc a poc. Menje alguna cosa, anem a replegar els dorsals, em pose la roba de Yaincoasports i anem a l'eixida. A la plaça de Benasque molta gent. Fan el control de la motxila però realment no miren res, el impermeable i el frontal.

Les muntanyes davant de nosaltres, el paisatje es impressionant, busque en la eixida a Hector Esteve. ¡Ei, anem junts o qué! i ell em contesta ¡No, que va jo vaig en ells que solament vuic acabar-la! Queden pocs minuts per a la eixida, ara em pasa tot pel cap, la temporada entrenant tots els dies a Onil amb Antoñico, Roger i sobretot Ivan, el meu company de patiment de series en la pista. He anat al podologo, no vuic tornar a perdre 9 ungles. També m'ha ajudat Carol amb la planificació de la alimentació. Estic preparar per a baixar 4 hores el temps de l'any passat.

Es dona l'eixida, tothom comemça a correr, jo vaig amb un ull posat en un amic de Jose Ignacio que está molt fort, es diu Victor (al final acabá en 17 hores). Eixim del poble i començo a adelantar gent ... i mes gent. Anem per una pista, 1 hora de carrera i menje pasas i anous. Veig a una Xicona que va molt forta. Comença la pujada forta, jo vaig amb bastons i no sé utilitzar-los, 2 hores i em toca menjar l'entrepà, com que l'he fet una pelota pa que entrara millor a la butxaca de la motxila es molt dificil mastegar una cosa tant dura mentres vaig muntant, baixe el ritme i comença a adelantar-me la gent.

Arribo al coll de Ballibierna (3 hores), un amic Eduard Masoliver, que està en la organització em fa un parell de fotos. Em menje un platano, guarde els bastons i cap a baix. Primera baixadeta técnica i un altre control, una pujada curta i forta i tornem a baixar, aquesta baixada primer es suau i no molt técnica però poc després es converteix en molt empinada i tecnica de collons.

Començo a passar a la gent 15 o 20, no els compte. Següent control abans de la pujada al port de Vielha, em trobe amb Toni Muné que em pregunta per Hector. Ja han passat 6 hores, he deixat de seguir la planificació alimenticia, no m'entra res, em fa mal la panxa, carrego aigua i començo la pujada. M'ha delanten 4 o 5 persones, la pujada cap al port es brutal intente buscar el cim amb els ulls pero no es veu, només gent que va dibuixant el sender, ¡Mare de deu, el que em queda!

Per fi arribo al Port de Vielha (2600 metres), porte 8 hores. Torne a guardar els bastons, está clar que no se caminar per la muntanya no aprofite els bastons, hauré d'entrenar-ho més.

Ara arriba la part bona, es nota que fem orientació, em tiro cap a baix, no molt fort per a no carregar les cames i començo a engantxar gent, uno, ja veig al següent, i després un altre, un altre per allí. La baixada es molt empinada i técnica, la gent te por, però jo no. M'he deixat a un grapat de gent enrere, arribo a Vielha (50 km) la meitat de la Cursa i 9 hores.

En l'avituallament he deixat de tot aquesta volta (l'any passat no vaig deixar res), em canvie de roba, també les sabatilles, no puc menjar, carrego aigua, un poquet de caldo Aneto, vaig al aseo per si puc millorar la sensació de la panxa, però res. Arriben dos Xicones de Murcia, menjen un poc de fruita i s'en van. He passat 40 minuts i no vuic perdre més temps... M'en vaig.

Només eixir de Vielha, pujada forta pel poble, i de seguida una senda, també molt empinada, ja ho recorde de l'any passat, arribo a la part més alta i sembla que el circuit va per un camí, astó no em sona i de seguida trobe a una colla de gent perduda, mirant e gps i el mapa. Per sort n'hi ha una Xicona que es de la zona i ens ajuda a arribar al control de Gelés (11 hores). Al final s'en van tots, no puc correr al seu ritme. Pero arribo al control de Artiga de Lin i son les 10 de la nit (13 hores). Encara no s'ha fet de nit, em menjo un platano, passes i començo la última pujada de més de 1000 metres de desnivell. (He guanyat dos hores respecte de l'any passat).

Encara es de dia, pero ja veig poc, pose en marxa el frontal, veig una cascada per carregar aigua, i sense voler em pego una ostia que em faig un tall a la mà dreta, començo a sangrar a lo bestia. Estic un poc marejat. Val, tranquil, em gite uns minuts. Ja es de nit, hi ha una boira molt espesa, sort que recorde el camí. Una llum per davant de mí, l'agarre i resulta que es una de les xicones murcianes. Em diu que está molt cansada, jo la note cansada fins i tot mentalment, la seua companya l'ha abandonada, em quedo amb ella fins arribar al port de la picada (2500 metres 15 hores de carrera). Comencem la baixada, Esther (la xicona murciana) no va molt lenta però la veig desanimada i decidisc acompanyar-la fins el final. Ens adelanten alguns, arribem al control de Hospital de Benasque i Esther troba de nou la seua amiga que s'havia perdut, continuem tots junts, pasem el control de Baños i ja ens quedem 10 km de pista fins la meta. Mire el rellotje i portem 17 hores 20 min. Tothom comença a correr, pero Esther no vol. Ens tornem a quedar els dos a soles. Per a que li siga més curt l'arribada a meta parlem de les nostres coses i de seguida veiem Benasque em arribat. La Meta 19 hores 15 min.

Estic segur que haguera pogut deixar el temps en 18 hores 30, però la meua conciencia no va permetre donar-me eixe gust, no podia deixar a soles a Esther, a canvi he guanyat una amiga, que m'ho agradeix enormement.

L'any pròxim un nou repte, ¿baixar de les 17 hores? ja he fet comptes i crec que puc. Però mai se sap. Raider-O es torna a superar.

AUTONOMICO BIAR: DE RAIDER-O A RAIDER-LAPA

Ja queda una setmana per al CEO 2011. I com diu Antoñico i Emili el CEO dictará sentencia. Jo tinc bones sensacions, però físiques, perque técnicament vaig com sempre i ara us ho tornaré a demostrar.

La cursa de Biar, técnicament senzilla però físicament dura, tenia una trampa només començar, el C2: en baixada i técnic. I ja vejeu com vaig fer un rumbo de merda i després no savia on estava. 6 minuts em va costar la broma, temps suficient pa que m'agarrara Aquaman. I des de eixe moment ja va ser... la gran lapada!!! Peró bé, com es va publicar fa temps en Bomb-Kids. Qui es més lapa? el lapa o el lapa que lapa al lapa?. En qualsevol cas va començar la batalla psicológica de aguantar a Aquaman les pujades que s'esforçava i prevenir les baixades de no lesionar-nos per una tontería abans del CEO.

Només van ser eixos 6 min i alguna xicoteta errada sense importància, que em va deixar en 1 h 15 min. Mentres que Antoñico tranquilament va fer 1 hora. Em queda molt per fer, peró aixó serà de cara a la temporada següent.

Ala, ens veiem a Guadalajara!! Amb plutja! ho sento per la organització!!

COSTA CÁLIDA (CEHEGIN) 19-20/03/2011

Després de la supercagada a Utiel, arriba un altra de les meues. La supercagada amb lesió inclosa. El CC no deixa de sorpendre pels seus terrenys tan técnics i els traçats durs, com a mí m'agrada. Llástima que no siga capaç de "dar la talla". El terreny que ens plantejan es de desnivell moderat però amb una gran quantitat de vaguades que fan molt divertit la orientació: concentració i reducció de velocitat, dos coses que no tinc.

La distancia llarga va donar-me de nou la raó. (La part 1 del la llarga no la tinc, ho sento!) Si ja des del començament no faig el C3 com hauria, anant al C5 m'invente una nova ruta, que segur no ha triat cap dels orientadors d'elit (excursió per la serra) La ruta em deixa en el punt però al C5, ho intente una volta, 2 voltes i torne al C5 i a la tercera, tornant al C5 no el trobe i comence a pegar voltes i veig a Chema (Orca) i poc després a Emili a tope (Perill). Està clar que la orientació no es lo meu. Vaig al C8 i vinga pegar voltes com un tonto, i tot després d'haverme esforçat per correr molt fins acostarme a la fita, pero com sempre entre molt ràpid. Canvi de mapa i tirada llarga al C11, la ruta es bona però mal executada, hauria d'haver anat més avall i no m'haguera menjat totes les costeres. La C13 la trobe un poc per sort i vaig a la C14 una volta, 2 voltes i la tercera quan vaig caminant i mirant el mapa, em pego una ostia perque xafe una pedra solta caig de costat i em pego amb la part externa de la cuixa amb la pedra. Cride de dolor, la gent s'asusta i volen cridar l'ambulancia, 3 0 4 minuts després ja puc controlar el dolor. Vuic alçarme i no puc, li dic als que m'ajuden que vuic continuar, em marejo i tinc que tornar a tirar-me en terra. Uns minuts després m'alçe, el dolor es insoportable, començo a buscar fites peró coixejant. Un raider no es retira mai. Hora i mitja després de l'accident arribo a meta. He tardat 3 hores 16 min. I Roger 1h 23 min, o siga ell haguera pegat dos voltes, la segona tranquilet.

Está clar que es molt greu així que no espero fer gran cosa a la mitja, 2 o tres controls i em torne. Però després de fer dos control coixejant, començo a trotar i tot i el dolor puc tirar en davant. Vaig animant-me perque no estic fallant, peró arriba el C8 i cagada, trobe primer la C10. Em trobe amb Alex Tello i fem junts fins la C12, intento deixar-lo enrere i ... supercagada, trobe la C18 (Ese soc Jo!!). I el C14 i C17 ja vejeu el mapa. Esta clar que intentà trobar-les sense mirar per on anava. Finalment 1h 4min que reflectix una volta més el que soc. El patatilla de la élite. Bé algú hauría d'estar l'ultim a la classificació.

Dilluns vaig al fisio i em diu que tinc trencament fibrilar per impacte, de 2 a 3 setmanes de recuperació... mira quina gràcia! Estem a 5 setmanes del CEO. Bé n'hi ha que aceptar la derrota. També he tingut un desplaçament del femur i ara no puc ni caminar!! hostiii!

Ens veiem a Guadalajara!!! ...Espere

LLIGA NACIONAL. UTIEL. (12/03/2011) TORNANT ENRERE

Ja savia jo que més prompte o més tard tornaria a fer de les meues. I mira que porte molt de temps entrenant de valent, amb Ivan, Roger i Antoñico. Però no se m'ha apegat res.

A Utiel, un mapa de molta vegetació i reduida visibilitat s'havia de anar amb compte i tot i que la llarga distancia era relativament fàcil, no vaig fer cas dels consells que només una setmana abans m'havia donat Roger. Llastima!! Perque una cursa de poc més de 2 hores vaig acabar fent-la en quasi 3.

Ja vegeu el mapa i les meues errades al C5 on entre bé pero no baixe el ritme em tranquilitze i planifique i acabe pegant voltes, al C10 anava amb el Cuti i jo pensant que ell estava equivocat, i el C11 que tot i intentar el rumbo a saco per 2 voltes, al final la vaig trobar perque va arribar una colla de 10 o 12 persones i entre tots la vam trobar. I després ja no tenia ganas de córrer i vaig tirar la resta de la cursa a la merda. El més gracios es que arribo a la 200 i com que porte una SI8 s'ha omplit i tinc que picar el mapa. I en el SportIdent, Niclas no m'ho dona com a bó.

Oblidant astó, la vesprada la pase de reunions i en la entrega de trofeus, sopem una pizza i demá serà un altre día.

La mitja va anar millor, ja eixia concienciat del que havia de fer: planificar i identificar, fixar-se en el mapa i traslladar-ho a la realitat. Tot va anar bé fins la C10, on vaig perdre un poc, després a la C12 (com tot lo mon) i a la C14 on es nota que no domine la cartografia perque ja vaig dubtant pel camí.

Tot i així vaig acabar molt bé, quan m'engantxá Antoñico i va fer que anara a tota ostia fins que em va deixar a soles contra Jonas. Es nota que estic en Elit perque la gent no fa com a 21A (mapa al sobaco i a correr darrere de tú). Finalment 1 h 2 min, un temps molt discret molt lluny dels 41 min d'Antoñico (impossible), però que reflectix el meu nivell técnic: mediocre.

Ale, gaudiu de la merda de cursa que vaig fer el disabte on vaig correr 19 km (segons el garmin). Qué faré al Costa Cálida?

Segur que un altra de les meues!!.

LIGA REGIONAL EN IBI (30/01/2011)

Ja he tornat, ho sento de veres de no haver-ho fet abans pero es que no tinc possibilitat d'escanejar els mapes i sempre estic pendent que algú me'ls envie.

Havia acabat molt bé l'any amb la concentració de nadal a Barbate i fins i tot vaig fer una bona carrera en la prova final del curs, però al començament del present any les coses no van com jo esperava. Vaig començar fent curses de Error 0 (E0), pero en aquesta de Ibi, un poc per indicacions del entrenador vaig intentar correr molt més i clar, arribà el desastre... el remei va ser pitjor que la enfermetat.

Ja podeu vore en el mapa que només al C1 la cague 2 min, i poc després igual al C4, que no sé interpretar bé el mapa i em passe 4 o 5 min buscant la fita. Errades i més errades que reflectixen la precipitació, la perdua de concentració, els nervis quan falle i vuic recuperar el temps perdut i la impotència de veure com una carrera de pràcticament 1 hora la faig en quasi 1h 20 min.

De manera que tornaré a la meua filosofía, a aquella que em va recomanar Javi Martínez fa un parell d'anys i que també em va aconsellar Chris Terkelsen.

Els entrenos fisics son molt durs amb Antoñico, Roger i ara s'afegix Nestor. I clar, anar darrere d'ells un dia que en teoria toca rodar es patir i de bó. Així doncs tots els dies son molt intensius físicament i ja que em trobe tant bé es un llàstima que arribe el test final i fassa una merda de cursa.

Tornem enrerre, tornem al E0V0 (NiÑos BoMbA) i ja anirém avançant.

Consell del día: Si us preguntent entre pista i senda, elegiu pista que sempre es menys costeruda!!

LIGA ESPAÑOLA ORIENTACIÓN CÓRDOBA (16-17/10/2010): SE MASCA LA TRAJEDIA

M'agradaría dir que ara que estic en un nou club tot va millor, m'agradaría dir que comence una nova etapa amb possibilitats. Però res d'aixó, tot es igual o potser pitjor.

Encara no he aprés que la orientació no es cosa de còrrer, i quan vaig eixir el dissabte només pensava una cosa "Tira fort, més ràpid!!" i clar després passa el que veieu en el meu recorregut de la llarga.

Estem en Cordoba en un terreny completament net, de relleu molt suau, visibilitat 200% i pedres que li donen un poquet de sentit técnic al mapa. Estava clar que no era molt dificil orientar-se ací. Pero jo vaig aconseguir alló que ningú es capaç: "estar completament perdut" i no només una volta, sino 3 ó 4.

El primer punt sempre ho faig bé, tranquilet, concentrat pero en dos o tres més ja em deixo portar pel meu esprit de "Siberian Husky" i només vuic que correr, "Cap a on?"- "Es igual, vuic cansar-me!! vuic arribar reventat a la meta!!". En el C2 ja faig una errada i la trobe perque un altre xic va al mateix control. Però en el C3 em pose a buscar on no toca i jo pegant voltes sense saver si realment hi era al puesto. En el C5 perc la concentració i no recordava si ja havia passat la vaguada i al C10 canvie la direcció, no mire la bruixola i acabe per no saver a on estic. En el C12 i C14 no tinc clar el que veig al terreny i al mapa i per anar al C17 començo a correr sense saver a on estic i quan pense que ja he arribat em pose a buscar la fita... fins i tot el mapa en cuadra.

Per al diumenge, el mapa es en el mateix puesto, pero utilitzant una zona per la que abans no haviem passat, intente concentrar-me de nou, vaig tranquil a la surtida i veig que Sánchez (Totana-O) arriba cinc minuts tard.

Vaig al primer control, tot bé. Al C2 no trobe la zona oberta (en groc) i tranquil intente compendre que han pintat. A continuació faig una bona tanda de controls fins que al C12 la cague i molt, m´ha desviat, en part per la pendent... no trobe la fita, em tranquilitze i em relocalitze (em costa 3 o 4 min). Continue i al C18 ja va ser la desesperació, perque una xicoteta desviació de rumbo acabe en un altre puesto, molt semblant al que buscava, (5 o 6 minuts perdut) mire el mapa i no comprenc res, "A on estic, qui soc, que es astó que porte a la má?" Finalment m'en vaig cap al est per a trobarme la tanca i el camí e intentar saver a on era. Continue la carrera però sense il·lusió. El guanyador ha fet 31 min i jo 54 min, quasi el doble... (no comment). He de esborrar-ho tot i començar de nou.

Conec el remei per aquestes perdues tan grans de temps pero no soc capaç de posar en marxa la estrategia de "controlant i llegint mapa". Tinc que tornar anrere i vaig a intentar-ho de nou a Alcalá de Henares, la meua próxima carrera. Ja vos ho contaré.

ULTRA-TRAIL DEL ANETO 100 KM 6000 DESNV+ (31/7/2010): EL RETORNO DEL PUPAS

Després del EYOC entreno de pleno per al ultra-trail del Aneto. Crevillent i Onil m'han servit per preparar-ho bé...pensava. Finalment Jose Ignacio y jo anem a Benasque. Arrivem el divendres massa tard, com sempre. Disabte ens despertem massa tard també, intentem preparar-ho tot rápid i anem a l'exida. Ja han eixit tots i encara ens tenen que fer la revisió de material... surtim uns minuts tard. (Podeu vore les fotos simultaneament en el meu picasaweb)

Comencem a còrrer per enganxar als ultims que van caminant. Trobe a Jesús Jurado (A to trapo) i em pregunta "¿Cuanto tiempo piensas hacerlo?" (Faig el calcul: si la de Alcoi 86km 4500 desnv 13 horas, esta 100km 4800 desnv) i li conteste "15 horas" i em diu "Ostrás! yo tardaré mucho más". Imbècil de mí, després m'enteraré de que havien canviat el recorregut i tenia 6000 de desnivell (a meitat de la prova mes o menys). km 4 Control de Sinartas.

La pujada suau es converteix en dura, per una senda, tornem a la pista deixant la vall per on tornarém després (foto 1, 2) anem remontant tota la vall de Vallibierna (foto 3) i pasem el segon control situat en el refugi de Coronas a 2000 metres, després ja no hi há vegetació tenim que muntar fins allá dalt (foto 4, 5), deixem anrere un paisatje espectacular (foto 6). En els ultims metres trobem molta pedra i després una pedrera i neu!!! (foto 7,8) Per fí arribe al coll 2734 metres. 18 km en 3 hores (6km/hora). Encara no he pres res i em menje mig powergel i una barreta de gelatina. Porte també una botella de 1/2 litro de sals que en vaig preparant...per sort.

La vista es espectacular des del coll (foto esquerra) Comence la baixada, al principi esquiant!!!, després una pedrera i em done compte que se m'ha trencat la sabatilla esquerra per la part de davant, se me surt el peu molt sovint, no puc correr així....merda!! i encara he d'aguantar 80 km més. Pasem per un embalse (foto 10,11) arribem a un altre control i tornem a pujar 300 metres pa tornar a baixar de 2400 a 1200 metres. La baixada es molt técnica i pedregosa (foto 12), entrem en un bosc amb una pendent que quasi tinc que destrepar (foto 13,14), després pel costat de un riu suavitza més i per fí la carretera del tunel de Vielha (foto 15). Tornem a muntar per una pista estem al km 23 i el control de Conangles (foto 16) agarre aigua d'una font i continue, ja fa 5 hores que estem en marxa.

Ara anem direcció nord cap al port de Vielha, la pujada suau es converteix en molt forta pero el paisatje es precios (foto esquerra) Ara veig per on hem de muntar una pedrera molt forta (foto 18) i trobe quasi arribant al coll que está a 2400 metres a un home major amb "un cencerro de vaca" penjat. Está molt content i ens anima "vinga que ja queda poc". Un altra pujada superada practicament 9 hores i 42 km, tornem a baixar per una pedrera del copón (foto 22). Pero després arriba l'herba i tinc que aturar-me per atar-me bé les sabatilles, ja note els peus que em fan molt de mal... Comencen les ampolles.

En la baixada engantxe a quatre més tot i que no anava molt rápid. Per fi entrem en Vielha, arrivo al poliesportiu i només tenen caldo calent (Aneto) i aigua, res més. km 50, meitat de la prova i han passat més de 10 hores. Está clar, passaré tota la nit caminant. Em diuen que la distancia son 98 km pero que el desnivell son 6000 metres, havian canviat el perfil fa poc i jo no ho vaig veure. Ara m'ho explique tot. Agarre el mapa, mire el que em queda i pregunte a la organització... n' hi ha gent que es retira en aquest punt... ho savia.

Planifique arribar al peu de l'última pujada abans que es fassa de nit. No puc menjar res, ni barritas ni powergel, tinc la panxa tancada, només prenc sals, no he menjat res i encara tinc forces per a continuar. He de canviar el chip i pensar que estaré tota la nit caminant.

Rapidament surt de Vielha (foto 24) munte per una senda molt empinada i m'adelantan dos xics, jo tinc que tornar a aturar-me i comprobar les punxades que note a la planta dels peus, son ampolles!!! així no puc correr i les baixades pedregoses patiré molt de dolor. Fixeu-vos en l'estat de les meues sabatilles (foto dreta).

Arribo a un coll agarre aigua d'una font i una xica em pregunta si es potable, jo li explique un poc i li dic que soc Quimic, ella em diu "I com que un químic puja tantes muntanyes?" "Doncs mira tant de estudiar ha fet que alguns s'hajan tirat a la beguda, altres a la droga i jo m'he tirat a la muntanya", la xica riu. Continue la marxa i arribe de nou a 1800 metres (foto 26, 27) está fent-se de nit, comence la baixada cap al control de Gelés (foto 28), mire anrere i no hi ha ningú.

Vaig molt rápid i en la baixada faig la última foto (esquerra), puc veure a on he de baixar i el cim que em queda per muntar. Engantxo als xics d'abans i remontem per la carretera cap al control de Artiga de Lin (km 70 1400 metres), s'apaga el Garmin. Calcule que serán les 10:30, ja es de nit. Em pose el Led Senser. La pujada serán 3 hores, tinc que traure forces pensant en tota la gent que espera que acabe aquesta cursa, aixó m'anima, son més de la una de la matinada i arribo al coll de 2400 metres (control del puerto de la picada). Em pregunta la organització pel meu estat, jo dic que no molt bé i ells quasi m'obliguen a menjar avellanes, començo a baixar i enseguida note que alló que he menjat em senta fatal, estic marejat.

Veig a gent caminant per tot arreu, uns pujen uns altres baixen, tinc que treure el mapa... n'hi ha gent que va mal, un xic ha vist que m'he aturat i torna a on estic jo. M'ajuda a trobar el camí li dic que m'espere uns minuts perque no em trobe bé. Es de Málaga i li diuen Paco. Els dos junts continuem cap al Control de Vado, la baixada es preciosa, tot i el cansansi que portem i jo m'he recuperat, segur que era per alló que havía menjat. Arrivem a Vado i més caldo Aneto, em reconforta molt. Fem última pujada, Paco intenta anarse'n amb un altre grup que va més apressa peró poc després me'l trobe marejat en una pista. Li ajude, es queda tumbat a terra, li done un powergel i sals. La ultima part l'acompanye perque está molt cansat.

Tranquilets arrivem a l'últim control, el de Senarta, per a on haviem passat abans. Sembla que Benasque no arriba, peró sí, allá está, son les 6:30 del matí i entre en meta. 22 hores 27 minutos he tardat. Misión cumplida!!

Conclusió d'aquesta ultra-trail: La alimentació he de mirar que puc menjar perque alló de powergel i barritas no es per mí. está clar. Per altra banda les sabatilles no han sigut les adecuades (Lafuma), he de tornar a les meves Innov 320, que tant bé m'han anat. Es molt important coneixer la ruta i si pot ser entrenar abans en el mateix puesto on farás la cursa, sobretot per a saver el tipus de terreny. A més, es molt important aprofitar la borsa que et dona la organització on pots posar menjar, roba, sabatilles i que te la donen a meitat de prova. La gent es canvia i menja pasta, mentres jo no la vaig utilitzar. errada monumental. Per ultim, els bastons van bé porta-los, no pesen tant.

Tinc clar que he acabat una volta més perque soporte molt bé el patiment fins a rebentar i ara porte 3 dies sense poder caminar, tots els dits amoratats i 3 ungles a punt de caure. Retirar-se nunca, abans morir.!!!

BOOMERANG ORIENTAVENTURA (19/20-06-2010): EL PERRO OVEJERO

Anavem al Boomerang Orientaventura de nou, Leti, Edu (aquest es nou) i jo a la prova que es celebrava al Valle de Lozoya (Madrid).

De nou es formava un equip en el que no saviem el seu estat físic i jo de nou hauria de fer les quatre proves del orientaventura, millor per mi. El lloc triat per la organització va esser perfecte perque era un lloc amb molt de bosc i relleu entre suau i moderat.

Primer de tot he d'introduir un "bicho viviente": el perro ovejero. Com diria Felix "Ese pequeño animalejo que rastrea sin descanso, pendiente arriba y abajo, los bosques del Valle de Lozoya, cuando recibe un grito de su amo... ¡Busca, chico, busca!

Amb molta il·lusió començavem la proba del dissabte pel matí Leti i jo, pero de seguida el primer control ens va deixar un poquet fora dels primers puestos. I després a aguantar les cues per a picar les fites. Tot i aixó no va anar malament.

La vesprada amb Edu va ser molt bona al principi, pero en un final patetic. Vam començar fent fites a las que no anava ningú, vam fer una bona volta i al tornar al poble ens quedaban 10 minuts per a fer una obligatoria y alguna més. Doncs bé, com que no totes les tanques estaven pintades al mapa, em vaig equivocar i vam acabar buscant la fita C2 a on no hi era. Quan em doná compte ja era massa tard i vam arribar a meta fora de temps, penalització per culpa meva.

Tot i aixó els meus companys estaven molt optimistes, peró la prova de nit vaig decidir esser conservatiu i de nou em vaig equivocar. Ens vam deixar un control que estava molt lluny, vam fer la volta entera i Leti que anava fortisim va fer que tinguerem 1/2 hora pa intentar el control mes allunyat. Ho vam fer i vam arribar a temps per a fer el tir a l'arc pero només hi havia un arc i la cua era tant gran que no poguerem fer-ho abans de que tancaren la meta. Decepció!

Continuavem quarts peró al dia següent vam intentar una altra técnica de los NiÑos BoMbA: todo o nada. Com podeu veure en el mapa, Edu i jo ens vam tirar al control obligatori 2, eixint a tota ostia i vam arribar els primers. Després amb tranquilitat vam muntar fins a la part nord del mapa i ja ens enganxaven la resta de equips. I arrivá "El perro ovejero". El dorsal 267 eren realment quatre i un d'ells era el que anava a picar les fites darrere de nosaltres, la resta del equip esperaba al camí. I lo més gracios es que després el vam veure a soles picant fites. I després van quedar tercers en Aventura peró "el perro ovejero" no hi era al podium, realment estava en un altre equip, el 266.

Per la nostra part, ho vam fer molt bé, Edu ho va donar tot i arrivà mort a la meta. Finalment quarts per 8 punts, que alguna errada técnica i de estrategia ens ho haguera estalviat. Tinc la gran sort de correr amb gent sempre optimista i amb una capacitat de patiment que pocs tenen. Gracies Leti i Edu, tornarem a fer equip i tornarem al podium dels Elit. Més fotos en el meu picassa

Lliga Nacional Palencia (23-5-2010): Raider-O Returns.

(Pardonez-moi, Je suis en retard!) Tornar a Palencia es recordar alló que vaig fer al 2007 on en el mateix mapa de Monte el Viejo, vaig guanyar per primera volta la lliga nacional guanyant els dos díes. Però fer-ho en aquest mapa es qüestió més de planificació del punt d'atac, paciencia i sort. Ja veieu que no parle de técnica de orientació, crec que no es tant important.

Tot i la meua lesió i les molesties que encara estic sentint, vaig a correr, he estat tota la setmana sense entrenar i el fisio ja m'avisa "tendrás molestias, pero espero que no llegue a dolerte". La carrera llarga a Monte el Viejo no va anar malament, a més no estava ni Roger ni Ionut, però si els Fedoboys... Vaig a intentar traure més d'un 70. Ja savía com correr ací i amb tranquilitat vaig resoldre el C4 i C19 on la vaig cagar un poc i perdua de concentració al C5. La curiositat es que Fernando Soriano eixia 6 minuts darrere de mí, em va enganxar al C8 i anava més rapid que jo, pero ens vam creuar tota la cursa fins a la meta, tot i que ell anava molt més rápid que jo. Atenció a la elecció de ruta al C15... interesant. Hui he tret un 84,..., per mí perfecte.

Diumenge esperavem una cursa a la ciutat de Palencia, velocitat (que no tinc) i agilitat pa llegir i anticipar els controls. Surto dels primers no massa rápid els quatre primers controls eren fácils pero a la zona del primer parc C5, C6, C7, la cague molt, direcció contraria i eixes coses.
De vegades vaig molt rápid "dándolo todo" com Emili diu. Interesant la elecció al C8, C16, C17, C26 i C29... he vist altres rutes alternatives a Benet i els Fedoboys. Finalment faig un temps de 42 minuts molt lluny de la resta, no ho entenc perque tampoc es que haja perdut tant de temps, supose que encara soc més lent del que pensava.

La part bona de tot es que no m'he tornat a lesionar i ara estic eixint sense problemes... A entrenar series en pista... per si de cas.

BOOMERANG ORIENTAVENTURA BENIDORM. RAIDER-O: LA MAQUINA IMPARABLE

El boomerang orientaventura es sense dubte dels raids més a l'avast de qualsevol aventurer que tinga la intenció de conèixer aquesta disciplina esportiva. Es una barretja entre orientació, esforç físic de llarga duració, natura, estrategia i per desgracia sort.


Ens vam apuntar Jose, Leti i jo a la prova de Benidorm amb la il·lusió de participar en un raid de nou d'aquestes característiques. Leti es nova en el grup del equip Elx Aventura (un equip de molts anys que ha viscut de totes les aventurilles posibles) i no saviem el seu estat. Jose porta ja fa temps amb una lesió encara sense superar i jo que patía una lesió del tendó fa una setmana.


Disabte pel matí Leti i jo comencem la primera de les quatre fases, tres hores sense parar de còrrer; al principi anem tranquils, jo vaig donant consells a Leti, la veig i·lusionada però cal reservar forces. En el mapa es pot veure que n'hi han tres controls en vert, son obligatoris, a més calculem els controls de coordenades i el de rumbo i els fem. Per a no cometre errades greus ens deixem els controls de més a l'est del mapa (C15, C16, C17 i C18) i tampoc fem el prova especial P1 i P2. Acabem amb un ritme alt i tornem a meta abans de les 3 hores sense penalitzacions...perfecte.

Només acabar anem a un restaurant i dinem pasta i peix i de seguida a la segona prova que té lloc en Terra Natura. Ara li toca a Jose, Leti s'en va a casa a descansar pa estar a tope per la nit. Fa calor, planifiquem una estrategia que ningú ha pensat, començar pel control més físic i anar cap a l'oest del mapa, per finalitzar fent un parell de proves especials. Anem molt bé, sense errades i com sempre tenim que fer una baixada que pocs s'atrevixen a realitzar, molt perillosa. Ens queda poc més de una hora i torna la lesió de Jose, no pot còrrer i jo no puc ajudar-li, per sort estem prop de la meta. Intentem fer la prova especial de tirolina que es de Terra Natura, anem al punt que indica el mapa, però trobem la tanca del parc "¿como quieren que entremos?" i la gent botant la tanca,..., la organització no havia deixat clar la manera de fer aquesta prova.


Tot i l'emprenyament, continuem satisfets i de nou torna Leti pa fer la prova nocturna a Benidorm en un hora i mitja, amb un canvi de mapa, no savem com es el segon, però decidim fer tots els controls del primer mapa tot i que l'hora de tancament son 40 minuts després de l'eixida. Acabem fent el primer mapa en 27 minuts, agarrem el segon i anem directes a la prova de tir a l'arc, tot va perfecte i de nou tractem de èsser prudents i no anar molt lluny a buscar controls, encara amb més motiu perque es de nit. Per Benidorm la gent ens crida de tot, però nosaltres no fem cas. Anem a un ritme molt alt i adelantem a equips masculins que veuen com una xica pasa davant d'ells i es posen a correr. Aquesta nit Leti s'ha portat com una auténtica raider, té un gran fisic però té una cosa més important, capacitat de patiment... Ja som tres. Arribem a meta dins del temps, no puc estar més content ho estem fent perfecte.


Tornem a Alacant a dormir i el dimenge de nou amb Jose fem l'ultima prova, de nou una planificació conservativa ens ajuda a fer un circuit que va desde Benidorm i vorejant Terra Mítica per a tornar a Benidorm i fer dos proves especials de cervatana y petanca.


Em acabat el raid i som tercers en categoría professional, 200 euros de premi per a gastar al Corte Inglés i la inscripció gratuita a la següent prova del Orientaventura. A més, es complix un somni d'eixos dificils, estem al podium dels élite amb l'equip del Salomon de Mónica Aguilera.

Per la meua part, he fet les quatre proves, calcule que entre 70-80 km i tot i la lesió del tendó he aguantat molt bé. També he exigit ritme als meus companys i per sort han estat a l'altura. ¿Gaudirem de la inscripció gratuita del Orientaventura al Valle de Lozoya? Ja vos ho contaré.